Albert Pla juga amb la música i la poesia més urbana i irreverent

Albert-Pla-01

Albert Pla durant la seva actuació al Poesia i + el 4 de juliol. Foto: Marc Giner

Si això va de poesia, farem poesia. I començarem amb una d’amor, molt d’amor: “potser ara sabràs que jo t’estimo igual, pulcrament perfumada o tinguis pus entre les cames”. Amb aquests versos tan ‘dolços’ donava la benvinguda Albert Pla [web] a l’escenari del Parc de Can Muntanyà, portant la seva poesia urbana i irreverent al festival Poesia i +[web] de Caldes d’Estrac.

Sol a l’escenari amb la seva guitarra i una butaca il·luminada, a joc amb el barret de llums que de tant en tant utilitza per emfatitzar els seus moviments, a Albert Pla li costa molt poc ficar-se el públic a la butxaca. I el seu somriure, entre còmplice i  provocador, el delata. “Us agraden les cançons d’amor? Llavors us regalo una altra, d’amor, molt d’amor”. I dispara amb “L’Antònia Font, l’Antònia Font. Jo em vaig follar l’Antònia Font a un avió”.

Jugant entre la música i la poesia, el sabadellenc regala al públic molt més que un concert. Un espectacle que manega, com pocs, la ironia entre la delicadesa de la seva veu, que arriba a xiuxiuejar en alguns moments com si recités en privat per a cada un dels presents, amb el deliri d’unes lletres que més que amor presenten la crònica d’una realitat no sempre de color de rosa.

Tampoc la selecció de cançons que Albert Pla fa per a l’ocasió és casual. És molt conscient que la seva música desperta passions però també polèmiques incendiàries. I en aquesta ocasió reben tots. Primer, Estats Units: “Si vosaltres haguéssiu de cremar alguna cosa, què cremaríeu?” i algú entre el públic respon “Texas” i Pla li replica amb un “doncs ho ampliarem a tot Estats Units” i comença la seva La Colilla. Segon, el nostre sistema administratiu, bancari i judicial, als que dispara successivament a través del seu monòleg Manifestación. I tanca amb un “poema patriòtic” de la mà de Juerga Catalana.

Pla surt de l’escenari, però encara queda temps per un bis que deixa de banda la crítica social per tornar a les seves particulars cançons d’amor, amb El bar de la esquina i Los ojos. I ara sí, baixa per tercer cop de l’escenari per cantar entre el públic i acomiadar-se amb un Sol de verano acompanyat a ritme de les palmes i el taral·lejar d’un públic que ha gaudit, i molt, de l’espectacle.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s