Hacia principios de julio desde el DiaridelaMusica.com me piden una colaboración para cubrir un par de conciertos del Festival Poesia i + en Caldetes. Aunque una llevaba mucho sin hacer crónicas musicales, el encargo hace especial ilusión y nos aventuramos a escribir sobre personajes como Adrià Puntí (en esta crónica) y Albert Pla (en el siguiente post)

Adrià Puntí al Poesia i + el dissabte 12 de juliol. Imatge d’Albert Poquet

Que Adrià Puntí [web] ha anat conreant un batalló de seguidors fidels al llarg de la seva carrera és un fet innegable. I ho demostra un Parc de Can Muntanyà completament ple de gent esperant sota la pluja i creuant els dits perquè escampés i es pogués reprendre el concert que el gironí havia preparat especialment per al festival Poesia i + [web] de Caldes d’Estrac.

L’espera va valer la pena. Les limitacions tècniques que l’aigua provoca van portar a l’escenari l’Adrià Puntí més autèntic i més proper al seu públic. Així va convertir Incompletament Puntí, el seu darrer treball, en Incompletament poètic, un recital on intimisme i poesia eren servits com només Puntí ho pot fer.

“Aquest espectacle no es un espectacle, es una sinceritat”, assegura el cantant gironí. Gairebé a les fosques i en acústic, amb la seva guitarra i una harmònica, o assegut al piano, fa un viatge per la seva trajectòria musical amb cançons com Senyor Doctor, Mirall Capgirat, La Catximba o Subsidi per vell, o presenta alguns temes més nous comTornavís, Boig del Telèfon o Prohibit, que demostren que Puntí continua en plena forma.

Adrià Puntí busca constantment la complicitat del seu públic i vol compartir amb ell una nit llarga perquè no té “cap pressa” i després de la tempesta “podríem fer sortir el sol”. El sol no surt, però amb els últims acords de les seves cançons els núvols escampen i apareix la “super-lluna” que acaba d’arrodonir un dels concerts més especials del Poesia i +.