Hacía mil que no escribía sobre política y tengo que reconocer que me ha costado ponerme en situación. Pero este tipo de cosas son las que despiertan ese gusanillo interno al que le gustaría volver a seguir una campaña desde el punto de vista del periodista…

L’expresident català adverteix que per progressar en el dret a decidir “necessitem una força potent que aglutini darrera molts catalans”

L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, adverteix que Catalunya té un problema d’encaix amb l’Espanya actual i que, un cop descartada la possibilitat d’un pacte fiscal, ara toca traslladar el malestar dels catalans a les urnes. En aquest sentit, Pujol reclama que el dia de les eleccions els resultats reflecteixin una resposta clara en contra de que es continuï “ofegant” a Catalunya i a favor d’impulsar un “canvi radical en les relacions amb la resta d’Espanya”.

“Jo no he estat mai independentista”, admet l’expresident durant la seva conferencia al dinar de l’Associació Catalana d’Executius, Directius i Empresaris (ACEDE), però és conscient que ara la situació ha canviat i ja no és possible defensar Catalunya i la seva identitat dins d’una Espanya plural. “En el nostre camí ens hem trobat una gran roca que ens obstaculitza el progrés”, adverteix Jordi Pujol, afegint que en aquest context “podem trobar tres alternatives: escalar, passar pel costat o dinamitar-la”. No obstant, el que ha assegurat l’expresident és que “en aquest camí ja no hi ha marxa enrere”.

Entrant en temes més econòmics, Pujol ha recordat que tot aquest procés s’engega perquè Espanya ofega Catalunya no només políticament, intentant convertir la Generalitat en una “casa de cartró”, sinó sobretot econòmica i socialment. “Catalunya aguanta perquè hem sabut conservar la nostra infraestructura industrial i la nostra productivitat”, comenta, però reclama que “per poder sostenir tot això cal crèdit”.

En aquest sentit, Pujol ha admès que es poden tenir dubtes sobre la viabilitat o no d’un estat català propi, però ha recordat que, per començar, hi ha un mínim d’un 8 o 10% del PIB català que ara es paga a Espanya que es conservaria a Catalunya.

ACE-COM-Pujol- 121022