Una injecció d’optimisme a Cap Roig

https://i0.wp.com/rojotirandoanegro.blogspot.es/img/Chambao.jpg 

«Pokito a poko entendiendo que no vale la pena andar por andar que es mejor caminar pa ir creciendo». Aquesta és la filosofia que envolta el grup malagueny Chambao i així ho van saber transmetre dissabte a la nit al públic de Calella de Palafrugell durant la seva actuació dins del Festival de Cap Roig. Amb les entrades exhaurides des de feia setmanes, el major repte de Chambao era no decebre el seu públic. Però La Mari i els seus no són considerats com un dels millors grups de flamenc contemporani sense raó i no van necessitar més de tres cançons per convertir i fer sentir els espectadors com a part de l’espectacle.

Amb la puntualitat que caracteritza el Festival de Cap Roig, el concert va començar a les deu de la nit amb una exhibició magistral dels músics que acompanyen María del Mar, La Mari, l’única dels cofundadors del grup que continua amb el projecte que ha aconseguit fusionar amb èxit el flamenc amb la música electrònica i la música chill out. Després va aparèixer ella amb una de les cançons del darrer disc, Pokito a poko, i les primeres paraules dirigides a un públic tímid al principi i entregat a l’energia que desprenien els músics després. Chambao va agrair «de tot cor» i reiteradament, el «calor i l’estima que ens proporcineu des d’aquí davant, que es nota, i que sense vosaltres tot això no seria possible».

Allunyats de la pressió que suposa la promoció d’un disc, el concert de Chambao va esdevenir més natural i lliure i van aprofitar per fer un repàs «molt especial» a la seva discografia i es van permetre la llibertat de fer versions d´altres compositors de flamenc com Kiko Veneno, Antonio Flores o Triana. Així, el concert va continuar amb Playas de Barbate, una cançó dedicada als immigrants «es juguen la vida travessant l’estret per arribar a les costes espanyoles», en aquest cas representades per una platja de Cadis. A continuació va interpretar Los muchachos de mi barrio, amb la qual molts dels presents, tímids i prudents al principi, van convertir-se en cor del grup. La Mari va fer en aquest punt una inflexió i va animar el seu públic a «aixecar-se, ballar, tocar les palmes o el que vulgueu perquè a partir d’aquí deixem les cançons lentes i ens endinsem en les cançons més mogudes de Chambao».

I així va ser. Chambao va deixar molt poc espai per al descans durant el seu concert i va aconseguir que el públic exigent de Cap Roig es deixés anar i ballés i cantés al ritme de les seves cançons de flamenc chill. I més d’un va piropejar diverses vegades la cantant. No obstant això, aquesta no s’oblida que forma part d’un equip i va proporcionar un gran espai als seus músics. Roberto Rei, al saxo i fent coro, va recordar que «Chambao és una família» i rapejant va explicar com «la Casa de Chambao es mou i viatja i convida a tothom a participar-hi». També van tenir un especial moment els dos bateries i percusionistes, Juan Heredia i Coti Jimenez, que van impressionar els presents amb una «confrontació» de percussió que va deixar més d’un amb la boca oberta. Completaven el grup Toni Cantero a la guitarra, Toni Romero al piano i Andres el Cubano al baix. A més, feien de vocalistes Eva Jiménez i la germana de La Mari que va participar de manera excepcional a l’espectacle oferint balls per sevillanes.

Un dels moments més particulars va ser quan La Mari va sorprende amb la cançó Tu frialdad, àmpliament versionada en el món de la música en espanyol però mai amb un toc chill que li concedia una màgia especial que el públic va saber reconèixer. Una situació similar va tenir la cançó Rosa María, cantada anteriorment per Antonio Flores. No obstant això, especialment emotiva va ser l’aparició en escena de Carolina, una jove de 23 anys que va portar un ram de flors a La Mari i que visiblement emocionada no podia parar de plorar. «Aquesta jove tan maca encara té molt per lluitar i per viure», va comentar La Mari, en al·lusió a l’enfermetat de càncer que la jove està superant i que ella mateixa va patir fa un temps. També va fer una crida a la solidaritat i el respecte cap a un món cada vegada més deteriorat i a viure la vida sense rencor i sense presses.

En un bis contundentment aclamat pel públic, en què Chambao va interpretar el seu emotiu Ahí estás tú, La Mari es va permetre el luxe d´intepretar, a cappella i només acompanyada per les palmes dels seus acompanyants i del públic, un avanç d’unes «alegrías» que apareixeran en el seu proper disc que veurà la llum el proper mes d’octubre

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s